Aquesta tasca és realitzada per la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona, amb unes normes de funcionament ja estipulades.
Així podem saber que el carrer de l'argenteria rep aquest nom, ja des de 1423, perquè aquest carrer que antigament arribava fins la platja, era ple de botigues d'argenters. També podem saber les altres denominacions que ha rebut al llarg de la història. Ara bé, sembla ésser que les plaques als carrers aparegueren el 1770.
En aquest aspecte podem saber que l'actual Passeig de Sant Joan rep en nom en record a més de l'apòstol del carrer que hi havia junt la Ciutadella, i també dit passeig nou, i que desaparegué al ésser enderrocada aquesta. Emperò, algú recordarà que l'actual parada de metro de Verdaguer que es troba en aquesta via rebé un castrense nom d'infaust record ja que fou un dels criminals que s'aixecà contra la República, que per cert donava nom a aquest passeig durant la dècada dels trenta del passat segle XX.
Doncs resulta que ara s'edita el Diccionari Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona i ens mostra que algunes de les plaques que veiem en els carrers de la nostra ciutat no diuen tota la veritat. Com explica el propi autor del diccionari, quan l'any 1922 els historiadors que reberen l'encàrrec de l'Ajuntament de descobrir l'origen dels noms dels carrers en alguns casos es trobaren amb carrers amb un sol cognom. Què fer? Cercar-lo a l'enciclopèdia i decidir quin podia ésser el més adient. Ara bé, no sempre es trià el correcte. I aquesta és la novetat de l'obra que ens presenta Jesús Portavella: ha recercat l'origen de tots i cadascun dels carrers i ens els explica en el seu llibre.
Afortunadament, i gràcies a aquesta científica feina de recerca històrica, ara podem afirmar, per exemple que el carrer de Calvet, és dedicat a Maria del Remei Calvet i Sagrera (Barcelona 1848 - 1927). Propietària dels terrenys on es començà a obrir el carrer, per herència del seu marit Salvador Sagués i Quintana, que comprà la finca el 1871. Ignorant aquest fet, el carrer fou dedicat en el nomenclàtor de 1980 a Damàs Calvet i de Budalles (Figueres, Alt Empordà 1836 - Barcelona 1891). Poeta i dramaturg romàntic. Mestre en Gai Saber (1878). Se seguí el criteri de dedicar carrers a personatges, documentats en l'Enciclopèdia, quan no se sabia l'origen del nom.
tal i com ara es diu en el propi nomenclàtor virtual.
Tot i que no sempre foren els errors a principi de segle, durant i després de la dictadura també hi hagué alguns canvis, qui sap si fortuïts, com per exemple el carrer del poeta Cabanyes:
Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1808 - 1833). Poeta preromàntic. El carrer correspon, això no obstant, a Francesc Cabanyes, capità d'una companyia de miquelets que formà part de les tropes catalanes que el 26 de gener de 1641 aconseguiren la victòria de Montjuïc sobre l'exèrcit castellà. El qualificatiu "poeta" s'afegí al nom del "carrer de Cabanyes" l'any 1949, de manera que es va substituir el patriota català que era homenatjat des del segle XIX pel poeta abans esmentat.
No és l'únic cas d'errada a l'hora de triar la personalitat. I tampoc fou aquesta l'única forma d'errada. Una altra fou l'esperit normativitzador català, amb el desconeixement de l'origen del nom del carrer. Així el carrer del Penyal al barri de la Font d'en Fargues era en realitat dedicat al coronel Norberto Peñasco. Més o menys com a Sarrià succeeix amb el carrer de l'Escull, dedicat a la canària ciutat d'Arrecife.
Un altre problema, que no sabem si sempre podria tenir solució, esperem que amb voluntat política podria ésser que sí, són els noms de personatges "poc dignes de tal reconeixement" L'autor cita en una entrevista l'exemple del carrer del Secretari Coloma, que temps ha fou dedicat al poeta Pablo Alsina, i del qual el nomenclàtor diu:
Joan de Coloma (Borja, Aragó 1442 - ? 1515), de pare empordanès. Secretari de Joan II i protonotari de Ferran II. Intervingué en les capitulacions de Santa Fe (1492), que redactà i signà en nom dels monarques, fet que permeté la realització del primer viatge de Colom. Afavorí la creació del Tribunal del Sant Ofici i fou partidari de l'expulsió dels jueus.
Com sempre passa, trobarem noms de carrers que no sempre són del grat de tothom. Així un exemple seria la Plaça d'Antonio López, fundador de la Companyia Transatlàntica, entre d'altres, i gran financer de les obres de la Via Laietana, i que havia iniciat el seu enriquiment amb el tràfic d'esclaus.
En sabeu d'altres carrers que creieu que caldria canviar-los el nom?
Així que ja sabem que tenim una obra molt interessant per passejar pels carrers de la nostra estimada ciutat de Barcelona.
Com apunt final un resum on ens parlen de la tasca de Víctor Balaguer amb el nomenclàtor de l'Eixample.
